Liga santander

JORNADA 14 (3 I 4 DESEMBRE 2016)

ESPORTIU 5 – REAL SOCIETAT 1

L’Esportiu ha passat per damunt de la Real Societat amb una exhibició de futbol i gols que ningú podia preveure segons com arribaven els uns i els altres a la trobada. Andone, amb dos grans dianes, va ser el protagonista de la golejada herculina, que saca al conjunt gallec dels llocs de descens i, de pas, evita que la Real puge fins a la quarta plaça. Irrecognoscible el conjunt txuri urdin en el pitjor partit dels hòmens d’Eusebio en el que va de campionat. Coses del futbol. A bot prompte, s’antulla complicat que algú haguera apostat per este resultat, però si hi ha eixe visionari s’haurà fet d’or, perquè si ja era complicat preveure un triomf del Dépor, imaginen-se una ‘manita’, perquè esta Real pareixia un cavall desbocat després de la seua exhibició enfront del Barcelona.»Però el futbol, repetim, té estes coses, entre altres raons perquè l’Esportiu no estava tan mal com reflectia la classificació. Només la mala sort i algunes decisions arbitrals discutibles -que tot cal dir-ho li havien impedit sumar un triomf en algun dels seus últims duels, així que era qüestió d’insistir perquè la mala ratxa no duraria per sempre.

ATLÉTIC 3- EIBAR 1

Gran victòria de l’Athletic en el derbi basc per Europa. Beñat obria el marcador amb un golazo de falta a l’esquadra de Risc. Williams i Muniain marcarien els altres dos tants dels lleons. Sergi Enrich, després d’assistència d’Inui de cap, marcaria el solitari tant de l’Eibar. L’Athletic empata a punts amb el Vila-real i es queda a les portes d’entrar en l’Europa League. Començava amb moltes intervencions el partit en Sant Mames. Fins a tres vegades va haver d’intervindre l’àrbitre per a parar la trobada pels xocs que succeïen sobre la gespa. La primera ocasió del partit arribaria en el minut 5′ amb un acabament de Sabin Merino que s’aniria fregant el pal dret de la porteria de Risc. Dominava l’Athletic en el poc futbol que es podia presenciar sobre el verd de Sant Mames. Iñaki Williams, amb una bona carrera per la dreta, seria el que gaudiria d’una altra bona ocasió dels locals.

El seu tir s’anava prop del pal dret de la meta visitant. L’Eibar despertava amb un tir al pal d’Adrián després d’una bona triangulació dels de Mendilibar en la frontal de l’àrea. L’assistent del col·legiat anul·lava la jugada per fora de joc del mediapunta de l’Eibar.

ALABÉS 1- LES PALMES 1

Haurà d’esperar l’Alabés per a tornar a brindar una victòria a la seua afició. Almenys quinze dies més. Davant de Las Palmas va tornar a resultar-li esquiva perquè va voler viure de les rendes amb el primerenc gol d’Alexis i va acabar patint a un rival amb grans recursos ofensius. Livaja va restablir l’equilibri per als canaris, maleïts també en este camp, i ambdós van acabar firmant un pacte de no agressió. Ja se sap, quan no és possible guanyar, el més convenient és no perdre.

Així ho van veure veure ambdós quan havien esgotat els seus recursos i les cames flaquejaven. Perquè, a pesar del seu gran inici de temporada, cap dels dos oblida l’objectiu real i sumar sempre resulta positiu, i més davant d’un rival directe. Va ser una curta i definitiva treva després de 70 minuts de guerra. Cada un amb les seues armes, amb diferents estils però amb les mateixa convicció en les seues idees.

 

VALÈNCIA 2-MÁLAGA 2

Se les prometia molt feliços Prandelli davant del Màlaga però la cita de Mestalla tenia reservada una traca final. Pablo Fornals va despertar a locals amb un tant als tres minuts i ho va afonar en el 93. L’únic jugador de la Comunitat Valenciana titular en la cita de València, va acabar per deixar sense victòria un dia més al conjunt ce hac. És cert que els locals van buscar van tindre moments de bon futbol per a emportar-se un premi major, però també ho és que els andalusos es van mostrar ambiciosos per a pescar quelcom a la vora del Túria. El tècnic transalpí buscava el primer èxit davant de la seua afició amb el sistema que quasi li dóna una alegria en el Pizjuán i amb el que va superar al Leganés en Butarque. Tres centrals i dos carrileros van ser els component d’una defensa que es va portar el primer colp en el minut tres.

Sense temps parar trencar a suar, Fornals va recordar als presents on es trobaven. Li va caure al malaguista l’esfèric en la frontal de l’àrea i amb una volea ho va posar en el fons de la xarxa. Diego Alves es va estirar, però no va evitar l’inevitable. Plovia sobre mullat a Mestalla. Amb els problemes en la llotja, en la banqueta i en el verd, això de Fornals era una més per a un equip que no sap per on pot eixir davant de l’adversitat. Per sort, en l’esta ocasió els jugadors van estirar el carro.

BARCELONA 1 REAL MADRID 1

Un gol de Ramos, de cap, en l’últim sospir, com sempre que ho necessita el Madrid. Així es recordarà el Clàssic en què el conjunt blanc va reforçar el seu lideratge en el Camp Nou. El Barcelona s’agafava al cor de Suárez per a creure en esta Lliga però el de Ramos és encara més passional, molt més emotiu, i decisiu com cap. En la fe del central madridista va trobar el camí a la supervivència el Madrid, tan líder com abans, tan creient com sempre.

En el museu del Madrid, junt amb les onze Copes d’Europa, la camiseta de Juanito o les bótes de Doní Stéfano, en un futur hauria d’exhibir-se el cor de Sergio Ramos conservat en un bot de formol. Amb els seus errors, amb els seus pics de forma, Ramos és l’ànima, és la representació viva de l’esperit lluitador que sempre acompanya al Madrid.

Sona massa idealista, inclús ressonant, però és així. En la creença indestructible de Ramos se sustenta el conjunt blanc en els moments clau. Ho diu la seua història, ho demostra el cor del camero. Sobre això toca recrear-se quan la demostració de futbol és escassa. Ho va ser en el Camp Nou amb un Barça en hores baixes, molt baixes, i un Madrid sobri però sense cap tipus d’ostentació de bon joc.

JORNADA 15 (10 i 11 DICIEMBRE 2016)

La jornada 15 de la Lliga Santander va començar el divendres amb un enfrontament entre el Màlaga i el Granada que es va disputar en El Roserar a partir de les 20:45h.

El Barça va viatjar a Pamplona per a jugar davant del Gosesuna el dissabte a les 13:00h. El Real Madrid va rebre a l’Esportiu en el Bernabéu el dissabte a les 20:45h. Els blancs van jugar el seu últim partit de lliga del 2016 abans de viatjar a Japó per a disputar el Mundial de Clubs.

VILA-REAL 3-ATLÉTIC 0

Un Atleti amb dubtes esperava retrobar-se en El Madrigal amb el bon futbol, els gols i, sobretot, la victòria, però l’única cosa que ha tret en clar del feu groc és que la seua crisi és més seriosa del que cabia suposar, perquè ara mateix no queda ni rastre de l’equip que el Mestís va construir amb tant esforç. Si per quelcom es distingia este Atleti, el de la Lliga en el Camp Nou, el de les dos finals de Champions, que es diu prompte, era per la seua defensa pètria i la seua eficàcia a la contra, dos senyals d’identitat que van fer fortuna a la ribera del Pomerars de la mà d’un tècnic que entén el futbol com un exercici espartà

No fa tant, guanyar a este Atleti era el més paregut a escalar l’Everest en ple hivern, una tasca tan ingrata com titànica, perquè els matalafers convertien qualsevol dolc en un camp de mines. El problema és que en algun punt del camí s’han perdut i els està costant Déu i ajuda tornar a la senda correcta.

ESPANYOL 2 – SPORTING 1

Duje Cop va clavar una falta sense mesurar-se les pulsacions. El gol té més història de què pot tindre un tant en l’últim minut quan el partit ja està sentenciat. El croat va poder amb Diego López. Ací queda això. Però el treball ja estava fet. El del gegantí porter de l’Espanyol, que ja havia superat la marca d’imbatibilidad de Kameni i, més important encara, havia evitat el 1-1 just abans del 2-0 de Baptistao. També estava fet el partit del conjunt periquito, que seguix llançat. En plena ratxa, volant cap a Europa amb els peus en el sòl.

OSASUNA 0-BARCELONA 3

El Barcelona ha firmat un balsàmic triomf en El Sadar davant d’un rival que seguix en caiguda lliure i a penes va oposar resistència. Els azulgranas, en una de les seues millors versions dels últims temps, van haver d’esperar al segon període per a canalitzar el triomf amb sengles tants de Luis Suárez i Messi, després de perdonar infinitat d’ocasions en els 45 minuts inicials.

Messí va arredonir el marcador amb un últim golazo ‘marca de la casa’. El Barcelona ha firmat un balsàmic triomf en El Sadar davant d’un rival que seguix en caiguda lliure i a penes va oposar resistència. Els azulgranas, en una de les seues millors versions dels últims temps, van haver d’esperar al segon període per a canalitzar el triomf amb sengles tants de Luis Suárez i Messi, després de perdonar infinitat de chances en els 45 minuts inicials.

Cuesta entendre que el Barça no vera porta en eixa primera part a tenor del rosari d’ocasions de què va gaudir el conjunt de Luis Enrique.

 

REAL SOCIETAT 3- VALÈNCIA 2

Cesare Prandelli ho va poder dir més alt però no més clar. Però ni per eixes. El València es va presentar en Anoeta a veure vindre. I així va passar el que va passar. Els jugadors van fer oïdes sordes. O el missatge del seu entrenador els va entrar per un i els va eixir per l’altre. El València va eixir dormit i li van partir la cara. Entre altres motius, perquè la Real Societat és un gran equip. Fa moltes coses bé. Les mateixes que fa malament el València. Poc més pot fer Prandelli. Si va dir el que va dir en la sala de premsa, la qual cosa diria en el vestuari. Però tampoc. L’italià no té culpa de que els seus jugadors defenguen dos córners amb la mirada. Així van arribar els dos gols de Willian José.

REALMADRID 3-DEPORTIVO 2

El baló va besar la xarxa i va esvarar fins a la gespa. En eixe mar de braços i crits en què es va convertir la grada del Santiago Bernabéu va començar a recórrer un eriçó mentres els ulls buscaven primer el protagonista i després al company d’abraç per a intentar entendre el paranormal. Eixes pupil·les que volien eixir-se dels ulls producte de la bogeria que només és capaç de provocar el futbol trobaven una resposta que no eren capaços de processar. El que celebrava el gol era el de Lisboa, el de Milà, el de Trondheim, el del Camp Nou. Els cervells no donaven crèdit, la zona dels records i la de l’instant actual es fusionaven. Sergio Ramos va marcar el 3-2 de cap en el minut 92. Hi ha coses que no es poden explicar, se senten.

JORNADA 16 (17 i 18 DE DESEMBRE)

SPORTING 1-VILLARREAL 3

L’any del Vila-real és complex. A l’agost era un equip amb el cor rote, amb el seu entrenador acabat de despedir, una ruptura que el vestuari va acusar contra el coixí, la qual cosa li va costar l’eliminació de la Champions. Però Escriba li ha tornat el somriure, les ganes i tot. Com eixe amic a qui retrobes un dia feliç i li dius allò de «Qué alegria veure’t així una altra vez». Perquè és una alegria veure al Vila-real.

Als deu minuts, un baló centrat des de l’esquerra va trobar tres jugadors grocs sols en l’àrea. Dos Santos la va arreplegar amb dolçor en el segon pal i la va rebentar sense mim a l’esquadra de Cuéllar. Com pot defendre tan malament un equip amb cinc defenses? El pla d’Abelardo va ser un drama. I Ànec va volar sobre el Pitu. Es va marcar un jugadón, deixant arrere fins a qui li voldria demanar un autògraf, que només l’eixida a la desesperada de Cuéllar va evitar que es colara entre els candidats al Premi Puskas de l’any que ve.

ATLÈTIC 1-LAS PALMES 0

No va ser la millor trobada de l’Atlètic. Ni de bon tros. Vaja això per davant. Però a vegades val més pardal en mano… Una altra cosa no, però savi, el refranyer popular és una estona. Als d’El Mestís només els valia la victòria davant de Las Palmas, un bon equip que va passar pel Pomerars. «Ganar, guanyar i tornar a ganar», que diria aquell Savi, no el dels refranys, l’altre, el que s’escriu amb majúscula i és veu autoritzada en el Calderón. Així que van complir els roig-i-blancs i van aconseguir el triomf amb un golazo de Saúl en la segona mitat. Va ser un tir potent i col·locat des de la frontal. Imparable per a Vares.

L’Atlètic portava un temps desconegut. I seguix sense ser el mateix, eixe equip que era una roca arrere, intens i matava a la contra als rivals. Com a mostra, un exemple: Griezmann i Gameiro van liderar diversos contraatacs en la primera mitat, però ni un ni un altre van encertar a culminar-los amb èxit. Molta culpa, que tot cal dir-ho, la van tindre els defenses de la UD, menció especial per a Bigues i Lemos, que van estar molt atents per a tallar eixes accions.

SEVILLA 4 – MÁLAGA 1

El Sevilla ha firmado una convincente goleada frente al Málaga que le permite situarse segundo a la espera de lo que haya este domingo el Barça en el derbi de la Ciudad Condal. Diez minutos de inspiración bastaron para que los de Sampaoli despacharan a un Málaga que jugó grande parte de la segunda parte cono uno más miedo la expulsión de Ramis, pero que fue incapaz de poner en aprietos a un rival que se replegó cono acierto dejando pasar los minutos. El Sevilla de Sampaoli sigue dando pasos adelante. Este sábado frente al Málaga firmó diez minutos primorosos de fútbol y efectividad en los que fue el equipo que sueña el afamado entrenador argentino.

Va ser una espècie de tempestat perfecta que va agranar al Màlaga, que fins llavors havia viscut una nit prou tranquil·la en el Pizjuán sense a penes notícies en atac del seu poderós oponent.

GRANADA 0- REAL SOCIETAT 2

Plàcida victòria de la Real Societat en la seua visita al Nou Els Carmenes de Granada per 0-2 gràcies als tants Jon Bautista en el 56′ i Juanmi en el 69′. Seguix de dolç el conjunt d’Eusebio. Pobre partit dels de Lucas Alcaraz, que van tindre les seues millors ocasions en els minuts finals del partit. Començava amb domini total el partit per part dels d’Eusebio, que tenien la primera ocasió en el minut 3′ amb un acabament de Vela que s’anava fregant el pal dret de la porteria d’Ochoa. Tres punts més per a la Real que s’aferra a la carrera per la Champions i deixa al Granada tocat, amb tan sols 9 punts en el que portem de temporada.

LEGANÉS 1- EIBAR 1

Cinc minuts li van bastar a Bebé perquè l’Eibar es portara un punt de la seua visita a Butarque. El portugués, amb quelcom de fortuna, amb un tir que va tocar en un defensa del Leganés, va marcar el tant de l’empat armer. Abans, en la primera mitat, Lluna, amb una mala cessió, va regalar un gol a Guerrer, que va avançar als pepineros, un equip que va jugar amb 10 des de la mitjana hora per l’expulsió d’Herrerín. Una crònica en cinc noms propis. Dos de l’Eibar, tres del Leganés. Cara per a uns, creu per a altres. Bebé i Lluna, els protagonista armers; Herrerín, Guerrer i Barris, els pepineros. Cinc actors per a una trobada que es va saldar amb un empat, un punt per a cada un i un record per a la història: primera vegada que es van enfrontar ambdós equips, acostumats a veure’s les cares en Segona, en la màxima categoria.

BARCELONA 4- ESPANYOL 1

El Barcelona es va llevar un incòmode derbi de damunt gràcies a la voracitat de Luis Suárez i la inspiració d’Iniesta i Messi. L’uruguaià va liderar el triomf davant d’un bon Espanyol amb un ‘doblete’ i Alba va posar una sentència que David López es va encarregar de qüestionar. Després va aparéixer Messi i es van acabar els dubtes. Perquè amb l’argentí només hi ha certeses. La seguretat que en el teu equip està el millor del món. I si ell està per la labor és difícil, quasi impossible perdre.

Un realitza el seu treball a la perfecció, completa un gran partit i posa en compromisos a tot un Barcelona en sa casa. Ajudes defensives, traga d’espais, basculació adecuada… i tot se’n va al trast quan a un tipus de metre setanta li dóna per posar-se a jugar. Així de cruel, així de senzill. I quan Messi balla, tots ixen a la pista a divertir-se. Si Llig es mou, tots contenen la respiració. Si Llig conduïx, les defenses tremolen. Dóna igual la quantitat de pedres que apareguen en el camí. Ell no derroca murs, els rodeja, els bota com l’adolescent que passa tanques de col·legis per a tirar un partit improvisat.